Elsa Gindler, precursora de la consciència corporal
Un moment de pausa pot ser una oportunitat. Feia temps que desitjava compartir aquest breu article sobre una persona increïble. No tenia temps per a acabar-ho, ho tenia al cap. Però les coincidències se sumaven, ja que Elsa Gindler (1885-1961) va poder renéixer (física, personal i professionalment) arran d’una malaltia pulmonar, la tuberculosi, i al procés curatiu que li va suposar parar davant una malaltia que en aquell moment tenia mal pronòstic o era incurable.
Han passat més de 100 anys, i la malaltia pulmonar, que ara ens afecta és una altra, però les persones d’avui necessiten respostes i desafiaments per a créixer.
Vaig descobrir aquesta dona, Elsa Gindler, en el llibre de Consciència Sensorial de Charles V.W. Brooks. En el llibre l’autor explica la tècnica i la manera d’abordar el treball corporal de Charlotte Selver. En l’últim capítol explica la història de Elsa Gindler, que amb la seva audàcia i perseverança va crear una tècnica psicocorporal. Es va recuperar d’una malaltia pulmonar, quan els metges no li donaven cap esperança de curació.
“Elsa Gindler va ser una mestra d’educació física que va caure malalta de tuberculosi, quan tènia vint-i-tants anys i va ser desnonada pels metges aconsellant-li que deixés la ciutat i passés els últims dies en l’aire pur dels Alps.() Gindler va intuir que si aconseguia, amb quietud i paciència, ser capaç de sentir alguna cosa dels seus processos interns i descobrir formes per a estimular la curació en comptes d’obstaculitzar-la, podria sanar. Es va convèncer que havia de ser tan sensible a la seva respiració, que pogués permetre que l’aire penetrés solament en el costat sa dels pulmons , mentre la part seriosament afectada romangués en relatiu descans.() Significava, en veritat, un estat d’alerta de tot el sistema nerviós sensorial”.1
Al cap d’un any va sanar. De la seva experiència personal de curació o de recobrar la salut va crear un sistema que va denominar: “Arbeit am Menschen” (Treball amb l’ésser humà).
A partir d’aquesta experiència comença a impulsar la pràctica i la difusió de tota la seva experiència. Els seus ensenyaments van tenir continuïtat amb diferents deixebles (remarco el femení) que van prosseguir expandint el coneixement i la pràctica d’aquesta tècnica. Si s’explora les deixebles, el 99% van ser dones, i cadascuna va anar aportant aspectes propis, la seva intuïció i la seva visió personal. I el mètode va anar evolucionant, transformant-se.
És interessant veure la llista de deixebles per la varietat i la manera com van difondre l’obra d’Elsa.
Començarem per les dones, que directament no són reconegudes, ja que el seu nom ens diu poc, encara que sí les seves parelles. Per exemple a Elsa Lindenberg, que va ser parella de Wilhelm Reich o a Laura Perls, parella de Fritz Perls i co-creadora de la teràpia Gestalt. Sempre existiran interrogants en relació a la importància o influències que van tenir en les teories (Gestalt o Bioenergètica) de les seves parelles, on el component corporal és evident.
Però seguim amb altres deixebles d’Elsa Gindler que van aprofundir i van explorar noves maneres d’aplicar la tècnica.
Destaco a Lily Ehrenfried (1896-1994), que va desenvolupar el Mètode Ehrenfried o Gimnàstica Holística, que va començar a Berlín i va continuar a París, on va difondre la pràctica corporal. I al seu torn va ser mestra de Thérèse Bertherat, creadora de l’antigimnàstica, la qual té molta divulgació a França.
Sobre Charlotte Selver (1901-2003), que va marxar d’Alemanya per culpa del nazisme als Estats Units d’Amèrica, on va deixar profunda influència. La seva pràctica s’inclou en el terme, Consciència Sensorial o Sensory Awareness. Va divulgar la seva manera de treballar i ensenyar en l’Institut Esalen, a Califòrnia. Va contactar amb Alan Watts, Eric Fromm i Fritz Perls.
De Charlotte Selver, dona menuda i activa, van sorgir unes altres/us continuadores/és de la seva pràctica i que després van crear els seus propis mètodes i procediments com a Anada Rolf, creadora de la tècnica Rolfing, Moshe Feldenkrais, Peter Levine, fundador de Somatic Experience, Ron Kurtz, creador de la teràpia Hakomi. 2
Què ens aporten actualment aquestes diferents pràctiques psicocorporals a la Psicologia?
Primer han ampliat la manera d’entendre i abordar la psique humana. Gran part de la Psicologia havia desenvolupat procediments centrats en la part racional, analitzant una part sense tenir present la totalitat de l’ésser. A aquests productes mentals se’ls ha denominat de diferents maneres: mecanismes de defensa, distorsions cognitives, idees irracionals, pensaments automàtics, pensaments inconscients.
Aquesta necessitat de visió més integradora s’ha incorporat en els últims anys gradualment. S’ha anat produint un canvi on moltes de les propostes d’Elsa Gilder s’incorporen en la psicoteràpia.
Per exemple les teràpies cognitiu-conductuals de 3a generació, com la Teràpia Acceptació i Compromís (ACT) o la Teràpia Dialèctica Conductual, inclouen la part corporal per a facilitar processos terapèutics. Així com les propostes del Mindfulness, que suposarien un punt de connexió entre el cognitiu i el corporal.
Aquesta intuïció, observació acumulada per Elsa Ginlder i altres terapeutes corporals en el passat, ha donat els seus fruits amb els estudis de neurociència, que l’avalen.
“Una de les lliçons més clares de la neurociència contemporània és que el nostre sentit de nosaltres mateixos està ancorat en una connexió vital amb els nostres cossos. Realment no ens coneixem tret que puguem sentir i interpretar les nostres sensacions físiques; necessitem registrar i actuar sobre aquestes sensacions per a navegar amb seguretat per la vida “.3
Per a finalitzar una cita d’Elsa Gindler que resumeixen la seva proposta:
“Que poca gent sap encara que existeix un estat de ser aquí, d’estar despert, que és una cosa completament diferent de ‘mirar’ o ‘observar’?
1 Consciencia sensorial de Charles V.W. Brooks. Ed. Liebre de Marzo, Pag 273-274
2 Información en la web http://judythweaver.com/writings/the-influence-of-elsa-gindler-ancestor-of-sensory-awareness