Teràpies a Granollers i Barcelona
611002896
enricaguilar@copc.cat

El relat com a element de transformació

Psicologia, EMDR, Sexologia, Realitat Virtual

El relat com a element de transformació

En qualsevol etapa de la vida: sigui en la infància o d’adults, els contes, el teatre, les pel·lícules i últimament les sèries de televisió, ens ajuden a entendre o identificar-nos amb el que ocorre en el nostre món relacional (els vincles amb els nostres progenitors, germans/es, família, amistats, figures cuidadores importants).

El relat ens permeten prendre una distància i després poder reelaborar tota una sèrie de successos del passat.

El valor dels contes, de les històries, són que ens dona un sentit, ens ajuda a organitzar-nos el nostre món interior. La zona del cervell que s’activa amb la narrativa o la imaginació és l’hemisferi dret

Les paraules ajuden a regular episodis traumàtics, etapes d’abandó, de maltractament físic o psicològic i el dolor que pot estar associat. Però també la parla o la narració es poden convertir en un relat de dolor, d’autoculpabilització, d’un auto diàleg dur, on la persona es percep com no ser digna de ser estimada, no tenir capacitat de per a canviar, o ser invisible a la resta.

I en moments de dolor perllongat, amb diferents situacions estressants, siguin per motius externs a nosaltres o per dificultats personals, aquest auto diàleg negatiu s’incrementa de manera exponencial i a vegades pot controvertir-se en una espècie de “visionat” de l’únic capitulo d’una sèrie, que ens impedeix passar al següent.

I la teràpia psicològica és un dels recursos que poden ajudar a mobilitzar a la persona per a facilitar el canvi.

En els processos terapèutics es donen diferents situacions “narratives», que permeten facilitar aquests canvis. El relat es pot transformar en un conte (teràpia Jungiana), o en l’ús de metàfores (teràpia ACT), o el reviure el record no integrat (EMDR), en una visualització guiada o en les seqüències d’imatges de la Realitat Virtual.

Voldria enllaçar diferents narratives que em connecten amb la meva infància fins al present.

Quan tenia deu anys en una època de canvis interns i externs (a la fi del 1974), es va emetre per la televisió una sèrie innovadora i especial: Pippi Calcesllargues.

Una noia que vivia sola i sense adults. Li acompanyava un cavall, Petit Oncle, i un mico, el Sr. Nelsson.

Destacava el seu humor, la gosadia i la seva llibertat per a fer el que volgués. Aquesta ruptura de tot el conegut va ser una glopada d’aire nou i fresc. On la Pippi afirmava: “ensenyen moltes coses. Però gens divertit”.

El personatge de Pippi, amb aquesta alegria despreocupada, on el joc era la base central de la seva existència connectava amb una part de mi que es resistia a entrar en el món dels adults, on la imaginació-fantasia era un refugi màgic.

La transgressió de la norma, quan és (era) rígida i moralitzadora, des de la mirada d’una nena, és (era) un element provocador.

La naturalesa (els animals, el bosc, els llacs) és present en la vida de Pippi, no és un decorat; és el lloc de jocs, d’experimentació, de retorn a un mitjà vital. Com la connexió amb la naturalesa ens fa reviure i reconnectar-nos.

Fa uns mesos vaig veure la pel·lícula «Conociendo a Astrid» de l’escriptora del conte de Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren, (pel·lícula sueca del 2018).

La pel·lícula descriu una etapa de la vida de l’escriptora on va haver de transformar-se i créixer en un entorn hostil, culpabilitzador i masclista. Una maternitat fora del matrimoni tradicional i mare soltera.

Potser la imaginació, la creativitat i la vitalitat va ajudar a Astrid Lindgren a superar els obstacles que dia a dia li sorgien. Va haver de transgredir tantes rigideses morals i la pressió social de l’època.

Evidentment el personatge que crea amb Pippi està impregnat d’aquesta manera de veure el món i de trencar normes i prejudicis.

Al final de la pel·lícula, «Conociendo a Astrid», sobre l’escriptora sueca, una cançó (en suec, que mostro traduïda) ens acompanya, en un cant en la vida, a cridar i a saltar.

Salta, atreveix-te a saltar

Salta, atreveix-te a saltar. De la mort a la vida.

Salta, atreveix-te a saltar. De la foscor a la llum.

Viu la teva vida. Fa un pas endavant

Sent que l’estiu està fet per a tu.

Viu la teva vida.

Fa un pas endavant.

O cap endarrere si ho prefereixes.

Viu la teva vida no te la perdis.

Enfronta’t als vents d’una tempesta amb un crit.

Salta atreveix-te a saltar.

De la mort a la vida.

Salta atreveix-te a saltar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.